MOBY DICK

Digueu-me Ismael. Uns anys enrere -no cal precisar quants-, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que m’interessés en terra, i vaig pensar d’anar-me’n a nevagar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. Cada cop que veig que em vaig posant sorrut; cada cop que en la meva ànima és novembre humit o rúfol; cada cop que em trobo aturat involuntàriament davant els magatzems de taüts i m’afegeixo al seguici de tots els funerals que topo; i especialmente cada cop que la hipocondria em domina amb tanta força que caldria un principi moral ferm per impedir-me de baixar deliberadament al carrer i arrabassar metòdicament els barrets de la gent… aleshores m’adono que és ben hora d’anar en mar tan aviat com pugui. Això és el meu substitut de la pistola i la bala. Amb un floreig filosòfic, Cató es va llançar sobre la seva espasa, jo, agafo un vaixell silenciosament. No hi ha res de sorprenent en aquest fet. Encara que no ho sàpiguen, gairebé tots els homes, cadascú a la seva manera i en un moment o altre acaronen com jo els mateixos sentiments envers l’oceà.  Herman Melville (Moby Dick )