El passat 3 d’octubre del 2008 es va inaugurar la nova temparada del Liceu, i aquesta vegada ho ha fet amb l’òpera Tiefland (1903) d’Eugen d’Albert. Basada en el drama Terra baixa (1987) d’Àngel Guimerà. Única òpera d’aquest compositor que ha quedat en el repartori fins als nostres dies.
El llibret de Rudolf Lothar és molt fidel a l’obra de Guimerà. Tanmateix alguns personatges canvien el nom, com per exemple, Manelic passa a ser Pedro. El que caracteritza aquest compositor és la influència de Wagner i Lizt en les seves composicions, creant una singularitat especial en la seva obra.
Transcric literalment el que diu el llibret del Liceu sobre la música d’aquesta òpera.
Des del punt de vista musical, encara que conserva alguns elements de la influència wagneriana que havia marcat la primera etapa del compositor, com és la utilització de leitmotiv, d’Albert troba en aquesta òpera una via personal amb una mesurada aproximació als cànons naturalistes, cosa que l’ha portat a ser considerada una singular obra “verista” en el món germànic. L’orquestració és rica i brillant i separa de manera clara i precisa el món somiat de la muntanya, que troba la seva expressió en les melodies popular i tradicionals, i el món cruel i corrupte de la vall, especialment el personatge de Sebastiano, que acompanyen els metalls agressius i dissonants.
Jo no vaig assistir a l’estrena però si que vaig anar l’endamà, el 4 d’octubre. Pel que sembla, l’ambientació proposada pel director d’escena Matthias Hartmann no ha agradat a tot el públic del Liceu. Matthias Hartmann ha substituit les muntanyes i les praderies per un laboratori. Allà apareix Pedro amb altres condidats a ser el cap de turc del malvat Sebastiano. Els possibles candidats emergeixen cadascú dins d’unes urnes o probetes gegantines, aliens a les perversions de la terra baixa d’on prové Sebastiano, l’amo de tot.
El mas es converteix en una fàbrica d’estil decó dels anys vint del segle passat. Les tafaneres Pepa, Antonia i Rosalia aquí són les secretaries de la fàbrica, i la petita Nuri és la noia de la neteja.
Aquesta adaptació d’escena a vegades no acabava de lligar amb el text de l’òpera. Tanmateix aquestes adaptacions són interessants des del punt de vista de l’obra, ja que demostren l’universalitat de les obres, i la intemporalitat dels fets. Molts opinen que l’obra de Guimerà es prou universal i per tant, no calia aquesta adaptació. Hi puc estar d’acord, però crec que l’art s’ha de reinventar constantment. Potser si només haguessin representat l’òpera haguéssim vist una bona òpera, però res més. Per molt petita que sigui l’aportació, val la pena.
Sigui com sigui, pels qui no els va agradar l’ambientació vàrem gaudir de les veus de Jeffrey Down (Pedro), de Petra Maria Schnitzer (Marta), de Eginis Silinis (Sebastiano)… tots ells, així com la resta, ens oferiren una gran nit d’òpera. Tots ells van rebre la gratificació del públic.
