El meu blog em delata, per tant, no cal que digui el meu nom. El meu interès en escriure aquest Blog es purament i sincerament per desenvolupar, perquè no, el meu esperit narcisista, i compartir aquelles coses que m’agraden.
Sóc de la generació de la bola de cristal, de jocs a peu de carrer i excursions amb els amics, la meva adolescència va estar envoltada de les pel·lícules de Pedro Almodóvar, Fellini, Theo Angelopoulus i de cantants com Sinéad O’Connor i Fangoria. Més endavant em vaig interessar per les òperes italianes, les músiques del món. No tinc escriptors preferits ja que els meus gustos varien amb el temps. Últimament m’he proposat llegir els clàssics, fita que no sé si podré aconseguir-la.
Pel que fa a les arts escèniques últimament m’he aficionat a la dansa contemporània. La meva amiga Núria m’hi va ajudar.
Amb tots aquests ingredients ja podem intuir que sóc una barreja una mica indomesticable i que de vegades ni jo mateix em reconec ;p
Em sembla molt bé el que fas, i t’animo a continuar jo seguiré llegint, així també m’informo de cosetes. A més si a tu et va bé, perfecte.